Pius-Ramon Tragan recupera el diàleg platònic a la Capital de la Cultura Catalana Esparreguera 2005

Ahir vespre se celebrà a Esparreguera una conferència del pare Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat, rector emèrit de la Universitat de Sant Anselm de Roma, i director de l'Scriptorium Biblicum et Orientale, amb el títol «Problemes actuals entre cultura i religió».

Xavier Sitjà, batlle d'Esparreguera, i Pius-Ramon Tragan durant la conferència d'ahir vespre a la Capital de la Cultura Catalana Esparreguera 2005.

Xavier Sitjà, batlle d'Esparreguera, presentà la dissertació del també esparreguerí Pius-Ramon Tragan en una sala d'actes de Can Pasqual plena a vessar, en la qual els assistents pogueren veure també l'exposició «Inicis i evolució de l'escriptura», on s'exposen algunes de les peces de la col.lecció de papirs del llegat Roca-Puig. Aquesta importantíssima col.lecció de papirs i manuscrits ha posicionat Catalunya i l'Estat espanyol en el panorama internacional de la papirologia i el seu valor patrimonial, cultural i científic és incalculable. El llegat Roca-Puig compren papirs, pergamins i paper en llengües grega, copta, llatí, àrab i demòtic que s'estenen cronològicament des del segle II aC fins el IX dC. Actualment, el Centre Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), les universitats de Leiden (Holanda) i d'Oxford (Regne Unit), col.laboren en la restauració dels papirs. L'exposició despertà la curiositat del públic.

Pius-Ramon Tragan inicià la seva conferència recordant que la primera vegada que havia parlat amb el batlle Xavier Sitjà fou per telèfon, ja fa força anys, quan Sitjà vivia a Rússia i Tragan a Roma.

La intervenció de Pius-Ramon Tragan sorprengué als assistents perquè fou feta en forma de diàleg platònic entre dos personatges de ficció que veien el món de manera oposada. Un dels personatges era Eusebi (el creient) i l'altre Julià (no creient).

Eusebi i Julià feren una reflexió sobre la ciència, el paper de la religió i la situació de globalització. Les aportacions i reflexions dels dos personatges eren obertes, sense conclusions tancades, la qual cosa feu que quan Tragan deixà de fer parlar als seus personatges s'entroncà amb les nombroses preguntes del públic d'una manera natural.

Aquest mes d'octubre Montserrat ha estat ben present a la Capital de la Cultura Catalana 2005. Des d'un concert de l?Escolania fins a conferències d'Hilari Raguer o Pius-Ramon Tragan, l'exposició de papirs, etc. El batlle d'Esparreguera ha expressat la seva satisfacció perquè la Capital de la Cultura Catalana ha servit per a recuperar bona part dels lligams històrics que Montserrat i Esparreguera han tingut al llarg dels segles.

Esparreguera, 23-10-2005